L’arte rupestre paleolíticu ye, na so magnitú temporal, la creación cultural más estensa de les feches pol ser humanu. Los sos 25.000 años d’existencia, qu’implicaron a cientos de xeneraciones, estrémenla de cualquier otra manifestación cultural de calter históricu. 
Les característiques especifiques del mundu soterrañu, poco frecuentáu y con unes condiciones ambientales mui estables, favorecieron el caltenimientu a lo llargo de miles d’años de les pintures y grabaos fechos nes parés de les cueves. Ye esti un mediu sensible por demás a los cambeos, y por eso tien falta d’una atención especial a la so conservación. 
Asturies ye una de les rexones con ún númberu mayor de manifestaciones d’arte paleolíticu de la península ibérica, abarcando’l 30 % del total. Esi territoriu, que toma’l 0,10 % de la superficie europea total, concentra’l 14 % del arte rupestre d’esti continente. 
La importancia del patrimoniu prehistóricu asturianu amuésase al públicu nun grupu escoyíu de sitios, que resume bien les característiques del conxuntu. Trés d’estes cueves abiertes al públicu formen parte, amás, de la llista de Patrimoniu Mundial de la UNESCO. 

 

Enllaces: